Breu introducció a la llengua catalana

[Bajar para español]


Benvinguts i benvingudes! Avui descobrirem la llengua catalana. Aquest és el meu primer article en català i espero que aprengueu una mica sobre aquesta fascinant llengua que va evolucionar del llatí vulgar i compta amb una rica i pròspera tradició literària

 

El català es va desenvolupar a la regió coneguda com a Catalunya, a l'est d'Espanya durant l'edat mitjana entre els segles VIII i X.  Al voltant de deu milions de persones parlen català arreu del món, connectant persones de diferents països i cultures. A més de Catalunya, el català es parla a altres regions d'Espanya com les Illes Balears, la Comunitat Valenciana, la Franja de Ponent a Aragó, així com a Andorra, parts del sud de França (Catalunya del Nord) i de l'illa italiana  Sardenya a la ciutat de l'Alguer. Aquest conjunt de terres on es parla català es coneix com a “Països Catalans”.

 

Algunes frases comunes en català són:


  • Hola! Com estàs? / ¡Hola! ¿Cómo estàs?
  • Sisplau. / Por favor.
  • Moltes gràcies! – De res. / ¡Muchas gracias! – De nada.
  • Encantat de conèixer-te. / Encantado de conocerte.
  • Fins ara! / ¡Hasta pronto!
  • No tinc diners. / No tengo dinero
  • Vols anar al parc? / ¿Quieres ir al parque?
  • Quines llengües aprens? / ¿Qué lenguas estás aprendiendo?
Aqui teniu algunes conjugacions dels verbs més comuns en català en el present de l’indicatiu:

  • Parlar ("hablar"): parlo, parles, parla, parlem, parleu, parlen
  • Ésser ("ser"): sóc, ets, és, som, sou, són
  • Estar ("estar"): estic, estàs, està, estem, esteu, estan
  • Tenir ("tener"): tinc, tens, té, tenim, teniu, tenen
  • Haver ("haber"): he, has, ha, hem, heu, han
  • Anar ("ir"): vaig, vas, va, anem, aneu, van
En català, l'ús dels verbs "esser" i "estar" és molt similar a l'ús general dels verbs "ser" i "estar" en castellà. Pel que fa als verbs "tenir" i "haver", "tenir" es fa servir per indicar possessió, mentre que "haver" s'utilitza per a altres casos, com ara formar temps compostos i per expressar existència per mitjà de la frase “hi ha”.

En la conjugació dels temps compostos, tant "ésser" com "haver" es poden utilitzar, depenent del verb principal. "Haver" és més comú, però en alguns dialectes, com ara amb els verbs de moviment, "ésser" es deu utilitzar com en francès i italià. 

 

Escolteu com sona la llengua catalana:





Referències utilitzades: 

------------------------------------------------


Breve introducción a la lengua catalana

¡Bienvenidos y bienvenidas! Hoy descubriremos la maravillosa lengua catalana. Este es mi primer artículo en catalán y espero que aprendan un poco sobre esta fascinante lengua que evolucionó del latín vulgar y cuenta con una rica y próspera tradición literaria.

El catalán se desarrolló en la región conocida como Cataluña, al este de España durante la Edad Media entre los siglos VIII y X. Alrededor de diez millones de personas hablan catalán en todo el mundo, conectando a personas de diferentes países y culturas. Además de Cataluña, el catalán se habla en otras regiones de España como las Islas Baleares, la Comunidad Valenciana, la Franja Poniente de Aragón, así como en Andorra, partes del sur de Francia (Cataluña del Norte) y de la isla italiana Cerdeña en la ciudad de Alguer. Este conjunto de tierras donde se habla catalán se le conoce como "Países Catalanes".

Algunas frases comunes en catalán son:

  • Hola! Com estàs? / ¡Hola! ¿Cómo estàs?
  • Sisplau. / Por favor.
  • Moltes gràcies! – De res. / ¡Muchas gracias! – De nada.
  • Encantat de conèixer-te. / Encantado de conocerte.
  • Fins ara! / ¡Hasta pronto!
  • No tinc diners. / No tengo dinero
  • Vols anar al parc? / ¿Quieres ir al parque?
  • Quines llengües aprens? / ¿Qué lenguas estás aprendiendo?
He aquí algunas conjugaciones de los verbos más comunes en catalán en el presente de indicativo:
  • Parlar ("hablar"): parlo, parles, parla, parlem, parleu, parlen
  • Ésser ("ser"): sóc, ets, és, som, sou, són
  • Estar ("estar"): estic, estàs, està, estem, esteu, estan
  • Tenir ("tener"): tinc, tens, té, tenim, teniu, tenen
  • Haver ("haber"): he, has, ha, hem, heu, han
  • Anar ("ir"): vaig, vas, va, anem, aneu, van
En catalán, el uso de los verbos "ser" y "estar" es muy similar al uso general de los verbos "ser" y "estar" en castellano. En cuanto a los verbos "tenir" y "haver", "tenir" se utiliza para indicar posesión, mientras que "haver" se utiliza para otros casos, como formar tiempos compuestos y expresar existencia a través de la frase "hi ha" ("hay").

En la conjugación de los tiempos compuestos, tanto "ésser" como "haver" se pueden utilizar, dependiendo del verbo principal. "Haver" es más común, pero en algunos dialectos, como con los verbos de movimiento, "ésser" se debe utilizar como en francés e italiano.

Escucha cómo suena la lengua catalana:


          





Comments